Recol·lecció salvatge

Quina olor fa una cala recòndita del Cap Norfeu? I una muntanya de l’Albera arrasada pel foc fa menys d’un any? La resposta ens la donen, quasi sempre, les plantes. Les plantes, però, no es comporten de la mateixa manera en el seu hàbitat natural, ple de diversitat, que en un conreu. És per això que nosaltres sortim a fora i les recol·lectem.

Entenem que recol·lectar plantes silvestres per a les captures olfactives del paisatge, encara que no sigui en quantitats industrials, pot plantejar alguns interrogants. En tot cas, nosaltres ens vam fer totes les preguntes possibles quan vam començar a dissenyar el projecte. Es pot fer sense alterar l’equilibri de l’ecosistema? Pot afectar el desenvolupament de la planta? En quin grau pot transformar el paisatge? Per a nosaltres era fonamental respondre a tot això abans de començar.

A través de IAEDEN (Institució Altempordanesa per a l’Estudi i la Defensa de la Natura) / Salvem l’Empordà vam contactar amb Sandra Saura Mas, biòloga ambientòloga estretament lligada a la comarca per les seves col·laboracions amb el Parc Natural de l’Albera, el Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí.

Hem treballat junts per dissenyar un protocol de recol·lecció sostenible, exclusiu de BRAVANARIZ, que s’ajusta a cada espècie. Perquè no tot serveix per a tot, ni de la mateixa manera. En alguns casos és més adequat seleccionar exemplars i emportar-se’ls sencers. En altres ocasions convé podar-ne només les summitats florides. Hi ha plantes que necessiten conservar unes quantes flors per poder-se reproduir i perquè els insectes que les pol·linitzen no perillin. No es pot aplicar el mateix sistema a un matollar que a un alzinar de les muntanyes.

La primavera del 2016 vam fer mostratges en zones seleccionades prèviament per a la recol·lecció. Aquests mostratges ens han proporcionat una informació valuosíssima, tant sobre la densitat com sobre la qualitat i l’estat de les principals espècies que BRAVANARIZ fa servir en les formulacions: romaní, farigola, estepa negra, estepa blanca, cap d’ase, pi garric, fonoll, ginebre i xiprer.

Un cop fet l’estudi, no només estàvem convençuts de la viabilitat del projecte i de la capacitat de dur-lo a terme respectant completament l’equilibri mediambiental, sinó que també vam veure que, en alguns casos, el podem afavorir, potenciant el desenvolupament de certes espècies i frenant la capacitat invasiva d’altres.

Per a BRAVANARIZ, l’acompliment estricte d’aquest protocol és una prioritat fonamental, i no l’infringim en cap fase: més enllà del mostratge i l’estudi, mantenim un monitoratge controlat de les zones de recol·lecció habituals, per valorar l’efecte que hi té la nostra activitat i reaccionar-hi conseqüentment. En definitiva, es tracta de conservar el paisatge. El nostre paisatge.