Prova

No només és el que fem, sinó també com ho fem. Els nostres productes cristal·litzen un temps, un compromís i una experiència que no tenen preu. Hi posem molt de nosaltres. Coneix-nos una mica.

 

Artesans

Ens agrada caminar. Ens fascina el paisatge i ens perd la curiositat, descobrir noves plantes i aprendre’n els usos i les propietats a cada passejada. Completem totes les fases de la producció de manera artesanal, amb les mans. Conjuguem la tradició amb l’impuls vital vers l’experimentació, el risc i la intuïció.

Entorn

La conservació del paisatge és una qüestió vital. Per això hem dissenyat un protocol exclusiu de recol·lecció sostenible que vetlla pel desenvolupament de les plantes i l’equilibri de l’entorn natural. Produïm de manera limitada. No fem cap mena de prova amb animals i fem funcionar les instal·lacions amb energies renovables.

Local

Les nostres formulacions només utilitzen plantes autòctones de l’Empordà. Constantment descobrim noves espècies vegetals sorprenents. Reivindiquem l’exotisme local. Treballem amb productes d’aquí i col·laborem amb projectes afins de permapicultura i vinicultura ecològica, amb l’objectiu d’activar l’economia local i reforçar els llaços socials.


Passat

José Collado Herrero, el meu avi, va ser un important químic perfumista, amb un olfacte refinadíssim, que va treballar per a les marques de cosmètica més importants del país (Myrurgia, Dana, Luca de Tena). El 1925 va fundar a Barcelona el seu propi laboratori de destil·lació i rectificació d’olis essencials, que venia a perfumistes de França i del nord d’Europa. Disposava de
plantacions i calderes de destil·lació en diverses províncies espanyoles. Tinc un record molt viu dels meus jocs d’infantesa, entre poms d’espígol acabats de collir i alambins gegants que fumejaven, al poble de Mira (Conca).

 

Present

De l’avi he heretat la curiositat i l’elegància natural, o això vull creure. He estat actor, director i creador escènic contemporani, però la natura i el camp sempre han estat per a mi un refugi de realitat. El 2014 vaig entrar en contacte, de manera sorprenentment curiosa, amb el món de les olors, i després d’un periple de gairebé mig segle vaig decidir tancar el cercle familiar i orientar la meva creativitat a descobrir maneres de capturar el paisatge.