L’Empordà

L’Empordà és una comarca molt bonica de la província de Girona, al vèrtex més nord-oest de Catalunya. Aquest pas natural de la Jonquera, entre les muntanyes, és el connector més concorregut de la península amb França i amb els altres països d’Europa. Els paisatges empordanesos donen la benvinguda a la majoria de turistes que arriben al país des del nord. Això, i el fet que tingui un ampli accés al Mediterrani, l’han convertit històricament, malgrat el seu profund caràcter rural i agrícola, en una zona molt ben connectada i oberta a influències d’altres cultures. No és casualitat que fos testimoni del primer assentament grec a la península.

Personatges il·lustres com Narcís Monturiol (ideòleg i inventor del submarí), Josep Pla (escriptor i gran viatger, cronista de l’Europa del segle XX) i el genial Salvador Dalí van néixer i van forjar-se un caràcter personalíssim en aquesta terra.

Pla l’anomenava “El meu país”. I és que sorprèn que, en una regió tan petita, hi hagi tanta varietat i tants contrastos paisatgístics. Hi trobem des de les platges llargues i tranquil·les de Palamós fins a les cales recòndites d’aigua
turquesa de Begur; des de les Gavarres fins a la vella serra del Montgrí, al Baix Empordà. Podem travessar els aiguamolls, coberts d’estols d’ocells migratoris, i coronar les muntanyes, de vegades nevades, de l’Albera i les Salines, o bé passejar-nos per entre les roques lunars del cap de Creus, a l’Alt Empordà.

Té uns cels mundialment famosos, sobretot gràcies a Dalí, però hi ha molts més pintors i artistes que han decidit viure i treballar sota aquesta llum encisadora.

I això és perquè la regió té tots els ingredients per ser un paratge idíl·lic: l’amabilitat dels camps de conreu, sembrats de vinyes i oliveres i flanquejats per files de xiprers que els protegeixen dels embats de la tramuntana; la gràcia dels poblets medievals, encimbellats dalt de petits turons per protegir-se dels atacs dels pirates barbarescos… De fa dècades, el Baix Empordà és un destí turístic de luxe, i és la segona residència d’urbanites barcelonins adinerats. En canvi, l’Alt Empordà s’ha mantingut més indòmit. El fet que sigui fronterer i tingui una posició vulnerable als embats de la tramuntana el fa més agrest i extrem. Amb més caràcter. És aquí on vivim, i és aquí on BRAVANARIZ ha establert el camp d’operacions.